Després d’un temps sense escriure per temes laborals, s’acumula la feina. Tinc pendent escriure sobre el Gran Campionat de Perpinyà (que aquest sí que sembla que ha estat gran) i també actualitzar la puntuació dels diferents campionats. També volia fer una mena de resum crític de l’any. Tothom que em conegui sap que critico molt i molt bé. Sobretot, molt i molt.

No se m’oblida que tenim pendent fer un campionat al barri de Sant Cosme, per exemple. Però, volia parlar d’altres coses. De les coses bones que, a vegades, ens porta l’scrabble.

I així, tinc la sort de participar cada quinze dies en el grup de scrabble en català que juga a l’Artesà. Scrabble Delta Prat, coordinat pel Francesc Gelabert (mira que sóc de dolent, que he estat a punt d’equivocar-me). És una demostració de com es fan les coses bé, fent un grup ampli i viu. Enlloc més, podria vindicar en Joan Coromines enfront del matemàtic aquell del nom del qual no em vull recordar ni recuperar el contacte amb la Marga després de tant de temps. És una gran sort poder jugar amb ells (o que ells juguin amb mi) cada quinze dies.

No se m’oblida tampoc l’activitat de Scrabble Senior. Coordinar una activitat de duplicades en castellà, organitzar alguna cosa des de zero és també una satisfacció especial. Cosa que no podria fer sense l’ajut de la meva família i, especialment de la meva dona. De fet, la meva mare també hi va ser al primer campionat de scrabble, Ho dic amb orgull de fill i, també, perquè potser no seria recordada si no ho digués jo. Així, que l’activitat es faci novament al centre cívic Delta com aquells primers tornejos és especialment reconfortant i un altre dels homenatges d’aquests anys. Per cert, torna a estat com a directora la Blanca, que també hi era en aquells primers temps.

Ara és quan entra la nostàlgia i et recordes del Dani, o de l’Hèctor, del projecte joc que va comprar trenta jocs, quinze en castellà i quinze en català que encara haurien de ser en dipòsit al centre cívic Sant Jordi. I de tanta i tanta gent. No els nomenaré a tots perquè no em recordaria, com diem sempre. Tots són regals de nadal.

Acabo, això sí, recordant-me de la Marga, la Cris i l’Isa. Amb elles va començar també tot. I en aquestes dates t’has de recordar de conceptes eteris com el cor o l’ànima de les coses. Del Cor i de l’ànima de l’scrabble. Bon nadal a tothom i molts scrabbles per l’any que ve.