´Sé que és una pregunta trampa. O no? Jo, fins ara, jugo a scrabble, clarament. I sé que és una marca comercial i que depèn de determinades empreses. També sé que durant un temps era impossible trobar el joc scrabble en català perquè aquestes empreses no el volien fer. Jo ho sé i em consta que també ho sabeu vosaltres.
Això últim, que no tinguessim el joc oficial en català, ha fet que hagin sorgit molts jocs paral.lels per cobrir aquesta mancança. Des de les versions artesanals que tots hem vist a versions més industrials com la que han fet els clubs de les Illes o la que ha fet la FISC, o scrabble escolar si ho preferiu, el potser ja massa vegades citat catamots.
De totes maneres, continuem jugant a scrabble, en cap cas hem dit que juguem a una altra cosa ni hem plantejat seriosament canviar el nom del joc. En paraules de la FISC/scrabble escolar, en un article que citaré més vegades i que podeu consultar a la plana de scrabble escolar, es diu: És la rèplica exacta del Scrabble clàssic.
Primera qüestió resolta. Juguem a scrabble sempre encara que juguem amb altres versions del joc, catamots o apalabrados inclosos.
Però, com ja vaig escriure en un altre apunt, resulta que ara venen uns i tornen a comercialitzar l’scrabble oficial en català. I no només en taulell en sinó també en cartes. I pels que també juguem en castellà també treuen cartes i un joc amb lletres més grans. Podeu veure-ho tot en la seva plana tot ideas.
En principi tots haurien d’estar d’acord en què és una molt bona notícia. Però i si als autors d’alguna d’aquestes versions se’ls havia ocorregut comercialitzar la seva versió del joc? I recordem, com diu també la FISC que si tenim una associació som entitats sense afany de lucre.
I aquí és on entra l’article suara citat. Potser m’equivoco, el podeu llegir, però a mi em sembla una presentació comercial de la seva versió del joc, el catamots que ja existia en línia per part de la FISC i scrabble escolar. Una presentació en forma d’entrevista als impulsors del joc on no consta ni el nom de la persona que escriu ni els de les persones impulsores entrevistades però on consten sentències tan esclaridores com el mateix títol Catamots més que un joc, una eina del país o hem optimitzat la producció per garantir que el preu final sigui significativament més baix que el dels jocs internacionals importats. El nostre objectiu no és el benefici màxim. Ara potser s’explica l’absència dels màxims representants de la Federació de l’acte de presentació de l’scrabble en català.
No volem, per últim, ser innocents. La FISC i scrabble escolar fan una gran tasca de promoció del joc, del joc del scrabble, és clar. No ho negarem pas. Ni que totes aquestes versions alternatives poden servir per moltes coses, les mateixes que l’scrabble oficial perquè són el mateix joc. Tampoc que davant la manca de la versió catalana s’havia de fer alguna cosa i ells la van fer. Però hem de tenir clara la línia entre allò que és associatiu i allò que és comercial. No som botigues.
I si el problema és que no volem jugar a scrabble sinó a un joc similar amb un altre nom ho hem de decidir i explicar per què.
