Aquesta és una discussió antiga, molt antiga. Per moltes persones que hi juguen és, simplement, una discussió inexistent. Però igual que quan carrego el meu cotxe he de pensar en posar GNC i no GLP, quan juguem a scrabble hem de pensar si juguem un torneig FISC o un torneig AJUSC. I és, naturalment, per la diferència en el diccionari «arbitral».
Ara fa un dies, la FISC, segons consta a la seva plana web, ha actualitzat el Leximots, que ells anomenen el «seu diccionari».
En un altre article possiblement comentaré la llista de paraules incorporades però ara em vull fixar en això: «el seu diccionari». Què vol dir això? Que és de la seva propietat, que les paraules incorporades són seves? És evident que no. Les paraules no són propietat de ningú o, en tot cas, de tots els parlants per igual.
Quan es va fundar la FISC i ho sé perquè llavors jo era el secretari de la FISC i perquè humilment vaig participar en aquella discussió, havia dues opcions sobre la taula: adoptar el diccionari DIEC com a diccionari arbitral o adoptar les paraules de diferents diccionaris, bàsicament el DIEC i GDLC, i fer així un corpus nou. Segurament aquest és un dels motius que avui dia existexin l’AJUSC i la FISC com a entitats separades.
Quins eren els motius de cada grup. Bé, explicaré en primer lloc els meus per escollir el DIEC. És el diccionari normatiu, per mi això era important en un moment que començaven les activitats amb escoles. D’altra banda, i molt important, nosaltres no actualitzaven el diccionari, ho feia l’IEC. A mi sempre m’ha posat molt nerviós ser jutge i part, crec que els jugadors no han de ser àrbitres, està bé que una autoritat externa sigui la que controli el diccionari de tots.
De l’altra banda, s’argumentava que amb més paraules més possibilitats de joc i molt millor per tots. Curiosament, la persona que ho defensava, que jo sàpiga, sempre ha tingut un lloc molt important en l’scrabble en castellà i mai no ha defensat la incorporació del diccionari de María Moliner o de Manuel Seco, per exemple.
Però l’argument principal, era una idea comercial. Si fem un corpus nou, tenim un diccionari nou i un diccionari que és nostre, de la nostra propietat. D’aquí a comercialitzar-lo només n’hi ha un pas. I tots sabem que hi ha persones a la FISC amb una gran visió comercial.
També és cert que un tingui una gran visió comercial no vol dir que la resta de gent li compri tots el productes. Actualment, tenim una versió d’Apalabrados en català que autilitza el diccionari DIEC. Això és possible gràcies a que la feina d’informatitzar tot aquest corpus va ser cedida gratuitament, si no m’equivoco per part del Joan Montané. Possiblement, l’Apalabrados no hauria pagat per una versió del Leximots i seria molt possible que ara no existís aquesta versió en línia igual que no existeix de l’Scrabble.
Al final, dues entitats amb dos diccionaris per jugar i un grapat de paraules diferents. Per sort, cada vegada són més els jugadors que juguen indistintament en els campionats d’ambdues entitats.
Com he promés, intentaré comentar la llista de paraules noves de la FISC. Qui vulgui estrenar-les pot fer-ho al campionat d’El Prat (sic sempre per mi) el proper 17 de desembre. I recordeu, malgrat que alguna persona molt simpàtica voldrà convidar-vos a moltes i dir-vos que el seu diccionari és fantàstic, les paraules són de tots, fins i tot seves.
