Lletres creuades per un barri millor

Mes: mayo 2023

Elogi del perdedor i de la perdedora.

Fa anys que jugo a scrabble. No diré que massa però sí que fa molt de temps que hi jugo. I habitualment, perdo. De fet, he perdut de moltes formes, en moltes circunstàncies i en molt llocs diferents. Potser hi hauria d’haver una classificació de perdedors per poder valorar adequadament la meva qualitat com a perdedor de partides de scrabble.

I n’estic orgullós. De fet, tots els perdedors -siguin coneguts o anònims- n’hem d’estar d’orgullosos. Som, possiblement la part més important de qualsevol campionat. Sense nosaltres, sense les persones que perdem moltes partides en tots els campionats, ningú no guanyaria. Sense els perdedors, no tindriem guanyadors. I no us enganyeu, ells ho saben. No volen que ens assabentem però ho saben. Saben que som els protagonistes absoluts dels campionats.

Sí, ja sé que els hi donem premis. Però, no us equivoqueu. Ho fem perquè no ho passin malament. Són gent feble que no podria passar sense les seves victòries i sense els seus premis. Són l’esglaó dèbil dels campionats, la part prescindible.

Nosaltes, en canvi, els perdedors, som gent amb moral i personalitat suficient per perdre habitualment i continuar amb la nostra vida estoicament, podem mirar-nos al mirall -no sabem si espill porta ela geminada- i saber que som importants perquè podem perdre sempre.

I aprofito per sol.licitar totes les persones perdedores, companys meus, que fem un pas més pel bé de l’scrabble. Adoptem cadascú un guanyador o guanyadora i intentem que sigui feliç. Fem-ho pel bé de l’scrabble, encara que aquesta persona no se n’adoni.

Els campionats i les seves cròniques

La veritat és que no em ve massa de gust parlar d’aquest tema. Fa temps era l’encarregat de fer les cròniques dels campionats del meu club, el Club Scrabble El Prat. Intentava fer les cròniques el més aviat possible i publicar els resultats tan aviat com podia. Si no ho feia el mateix dia del campionat, rebia pressions d’un altre dels membres del club, crec que no cal dir de qui. Fins al punt que em deia que si no es publicaven el mateix dia del campionat no tenia cap sentit publicar ni els resultats ni la crònica.

Fa temps que sé que aquestes pressions eren, simplement, una estratègia per fer-me fora del club. De fet, un cop aconseguit això, i esborrada la meva signatura de tots els apunts del blog i de la pàgina del club, es van deixar de publicar de forma regular ni cròniques ni resultats, problemes ortogràfics i gramaticals apart.

Això no vol dir, en qualsevol cas, que els resultats i les cròniques dels campionats no hagin de ser publicades. El passat 7 de maig es va celebrar l’11 Campionat de Scrabble de Badalona. Hores d’ara no he vist, o no he sabut veure, cap crònica del campionat. Això no és normal. Aquesta crònica hauria d’haver estat publicada i és urgent que es publiqui. En un món com el nostre és important que la comunicació dels campionats es faci de forma habitual i arribi a tothom. Si volem que l’scrabble creixi i sigui una disciplina important és un deure ineludible.