Fa anys que jugo a scrabble. No diré que massa però sí que fa molt de temps que hi jugo. I habitualment, perdo. De fet, he perdut de moltes formes, en moltes circunstàncies i en molt llocs diferents. Potser hi hauria d’haver una classificació de perdedors per poder valorar adequadament la meva qualitat com a perdedor de partides de scrabble.
I n’estic orgullós. De fet, tots els perdedors -siguin coneguts o anònims- n’hem d’estar d’orgullosos. Som, possiblement la part més important de qualsevol campionat. Sense nosaltres, sense les persones que perdem moltes partides en tots els campionats, ningú no guanyaria. Sense els perdedors, no tindriem guanyadors. I no us enganyeu, ells ho saben. No volen que ens assabentem però ho saben. Saben que som els protagonistes absoluts dels campionats.
Sí, ja sé que els hi donem premis. Però, no us equivoqueu. Ho fem perquè no ho passin malament. Són gent feble que no podria passar sense les seves victòries i sense els seus premis. Són l’esglaó dèbil dels campionats, la part prescindible.
Nosaltes, en canvi, els perdedors, som gent amb moral i personalitat suficient per perdre habitualment i continuar amb la nostra vida estoicament, podem mirar-nos al mirall -no sabem si espill porta ela geminada- i saber que som importants perquè podem perdre sempre.
I aprofito per sol.licitar totes les persones perdedores, companys meus, que fem un pas més pel bé de l’scrabble. Adoptem cadascú un guanyador o guanyadora i intentem que sigui feliç. Fem-ho pel bé de l’scrabble, encara que aquesta persona no se n’adoni.