Aquesta és una entrada que, possiblemente, no hauria de ser publicada en una pàgina que, possiblement, no hauries de llegir.
Però, a vegades passen coses. La Marga Hernández ha guanyat la Copa Llobregat d’scrabble en castellà. I no m’he pogut estar. He llegir la crònica del Santi Rosales en la seva plana. Una crònica escrita tal com has d’escriure de les persones que t’estimes, amb l’estimació que la Marga es mereix. I quan l’he llegit he pensat immediatament que havia d’escriure unes línies per reconéixer el seu mèrit.
Ella, i per extensió, també la seves germanes, han fet molt per l’scrabble. I és just que , a vegades, l’scrabble els hi torni en forma de títols la seva monumental dedicació al joc. Perquè són grans jugadores d’sccrbbles des d’un profund coneixement del joc i un gran domini de l’estratègia. Després podem anomenar tot això com vulguem.
I això és tot. Sé que no he estat el primer ni el millo en escriure-ho, aquest cop. Però m’ha semblat terriblement necessari dir-ho avui des d’El Prat, des de l’scrabble d’El Prat.
Marga per sempre.