A vegades creus que estàs despert però no ho saps realment. Podries estar dormint, fins i tot somiant que estàs despert i escrivint un apunt a un blog inexistent.

Així, aquest dissabte estava despert i volia, de veritat, anar a alguna activitat de scrabble durant el cap de setmana. Vaig mirar l’agenda i se celebrava un campionat en castellà a Barcelona, el 5to Torneo Scrabble BCN segons la nomenclatura del grup de WhatsAp del campeonato. Vale, voy, vaig pensar -perquè era en castellà- però la part menys treballadora del meu cervell es va adonar que era un campionat de dos dies i de deu rondes i em va semblar massa esforç.

Hi haurà alguna altra cosa, vaig pensar? I vaig trobar un campionat en català a una de les llibreries Abacus, també a Barcelona -tota una ciutat aquesta Barcelona-, només amb tres rondes i organitzada per la FISC. Semblava perfecte, només tres rondes, premi econòmic i amb un desplaçament fàcil. Però una altra part del meu cervell també va reaccionar: no acostumes a anar a campionats de la FISC, potser jugaran amb el catamots aquell, és una final i no anat a la fase prèvia i és un campionat per atreure gent nova. Si guanyes, semblarà que te n’aprofites i si perds, el més probable, et deprimiràs. Descartat.

Estava per no buscar més perquè em semblava impossible que hi hagués alguna activitat més els mateixos dies però, llavors, em va arribar un missatge d’una activitat de scrabble a Salt, organitzada també per la FISC, Matinal Scrabble Català al Veïnat. En aquest moment, ja estava desesperat, dormit o despert però desesperat. Com era possible que algunes persones estiguessin en més d’un lloc alhora.

I em vaig dir a mi mateix: si la FISC pot organitzar coses, l’AJUSC també pot ferho, no? I, efectivament, a la llibreria Ona, de Barcelona es feia una Trobada de Scrabble.

Naturalment, entre el temps que vaig perdre buscant i que, finalment, em vaig despertar, no vaig plantejar-me anar a cap d’aquestes activitats. Intentaré anar avui a l’Artesà, si no ho he somiat.

Perquè de ser veritat, em planteja certes preguntes: com és possible que s’organitzin tantes activitats alhora i com és possible que una mateixa activitat pugui ser alhora minoritària i multitudinària. I no tinc respostes. Potser aquesta nit m’ho plantegi.

45 Visitas totales
42 Visitantes únicos