Lletres creuades per un barri millor
Fa uns dies s’ha celebrat també el IV Torneig Internacional de Scrabble d’Andorra amb una participació de 18 jugadors i jugadores.
El torneig, celebrat a la Biblioteca Comunal d’Encamp, segons recollim de la pàgina de la FISC
.La guanyadora ha estat la jugadora andorrana Eva Gironès. En segon i tercer lloc han acabat l’Eva Rovira i el Joan Sans, ambdós del Vendrell.
Han passat moltes coses les últimes setmanes en el món de l’scrabble, tant en català com en castellà. I m’agradaria parlar d’algunes d’elles. Però el primer és el primer. Vull donar les gràcies als organitzadors del torneig de Sabadell per la bona feina que han fet un any més. Per mi ha estat molt important participar i sentir-me jugador d’scrabble un cop més.
Aquest dissabte s’ha celebrat a Sabadell el novè Campionat d’scrabble. No publicarem aquí ni la classificació ni els resultats. Suposo que ja els haurna publicats en les pàgines adients. Des de aquí només volia agrair els organitzadors per la seva organització i per la seva qualitat scrabblística i humana. I dir que intentarem tornar l’any que ve i fer-ho millor.
Torna l’scrabble. Scrabble en català perquè en castellà ja havia tornat fa mesos.
De fet, en català també s’havia celebrat el 1r Gran Campionat de Scrabble de Barcelona. Organitzat per la FISC i amb una gran participació i importants premis en metàl·lic va ser guanyat pel Carles Cassanyes amb Martí Roé -segon i debutant en un torneig d’adults- i Xavier Albons en el segon i tercer lloc respectivament.
Malgrat això, era un torneig aïllat. Ara, en canvi, s’ha produït tot un seguit de notícies. D’una banda, ha començat la inscripció al campionat en línia de l’AJUSC en la seva vuitena edició (de fet, quan llegeixis això ja haurà acabat el període d’inscripció).
D’altra banda, el grup de joc d’El Prat (sic «pratriòtic») del Club Delta Prat torna a començar les seves trobades del dilluns a l’Artesà.
Per últim, el proper dia 22, se celebra a Sabadell el seu 9è Campionat. Tota una notícia i un simptoma més que torna l’scrabble. I segur que només és el començament.
Primer de tot, alguna dada com a presentació. Visc al barri de Sant Cosme des que tenia tres anys i jugo a scrabble, no massa bé per cert, des de fa alguns anys.
I ara em ve de gust fer aquesta pàgina sobre l’scrabble. No ha estat la primera que faig però, molt probablement serà una de les últimes. Per això, em preocuparé molt per escriure tot allò que em vingui de gust sobre el món de l’scrabble. Sé perfectament que no guanyaré un concurs de popularitat amb tanta gent tan important com viu en aquest món.
Ho faré, per això, amb les meves limitacions. La primera i més important, i això no és falsa modèstia, el meu coneixement informàtic.
De totes maneres, si us ve de gust llegir-me, sou benvinguts. Entreu lliurement i per la pròpia vostra voluntat.
Comença setembre i volia plantejar un tema sobre el que penso des de fa bastant de temps. Les persones que juguem a scrabble, quan ho fem, actuem únicament com a jugadors o som quelcom més?
M’explico. El nostre joc, malgrat el seu costat matemàtic que cada vegada és més evident, té una evident base lingüística. I sempre d’una llengua determinada enfront de la resta, la llengua en què estem jugant en el moment de la partida. Per tant, en certa forma, estem promocionant aquesta llengua. Se’ns podria considerar activistes de la llengua? Ens considerem així a nosaltres mateixos? Juguem a l’scrabble pel plaer de fer-ho o ho fem per promocionar la llengua en què juguem?
Això es pot percebre amb més claredat en els territoris on conviuen, sempre competint entre elles, dues o més llengües. Un exemple ideal, sens dubte, és Catalunya. Tinc la sensació que moltes persones que juguen en castellà o en català a Catalunya actuen moltes vegades como a promotors d’una llengua enfront de l’altra.
Sé també que hi ha molts factors que participen en això. En primer lloc, el sentiment de pertinença a una llengua o a una altra. També el fet que el català és una llengua minoritzada, que no minoritària, al seu territori natural. També que molts castellanoparlants tenen un sentiment de discriminació, real o només sentida, de discriminació per raó de llengua per la promoció del català, principalment a l’escola.
També sé que hi ha raons que tenen més a veure amb el joc. Molts jugadors que juguen en les dues llengües no volen barrejar-les, ni en mateix campionat ni en un mateix horitzó temporal.
Però això no invalida la meva pregunta. Funcionem només com a jugadors o més aviat com a promotors lingüístics. Sé que moltes persones juguen només en castellà o en català únicament per no haver de fer l’esforç d’estudiar llistes de paraules en l’altra llengua. Però també sé que hi ha persones que s’hi negarien a jugar en l’altra llengua per militància lingüística.
I només he parlat de castellà o català. Podria incloure la variant aranesa del provençal, potser l’exemple més clar de llengua minoritzada.
¿Què n’opineu ? Jo ho deixò aquí per avui. Us deixo com a final una foto (la primera del blog) que, a més, introdueix subtilment una altra llengua que comença a sorgir en el nostre panorama lingüístic, que de moment no troba resistències i que, és possible, que acabi per substituir alguna de les altres llengües. O totes.
Aquesta és una entrada que, possiblemente, no hauria de ser publicada en una pàgina que, possiblement, no hauries de llegir.
Però, a vegades passen coses. La Marga Hernández ha guanyat la Copa Llobregat d’scrabble en castellà. I no m’he pogut estar. He llegir la crònica del Santi Rosales en la seva plana. Una crònica escrita tal com has d’escriure de les persones que t’estimes, amb l’estimació que la Marga es mereix. I quan l’he llegit he pensat immediatament que havia d’escriure unes línies per reconéixer el seu mèrit.
Ella, i per extensió, també la seves germanes, han fet molt per l’scrabble. I és just que , a vegades, l’scrabble els hi torni en forma de títols la seva monumental dedicació al joc. Perquè són grans jugadores d’sccrbbles des d’un profund coneixement del joc i un gran domini de l’estratègia. Després podem anomenar tot això com vulguem.
I això és tot. Sé que no he estat el primer ni el millo en escriure-ho, aquest cop. Però m’ha semblat terriblement necessari dir-ho avui des d’El Prat, des de l’scrabble d’El Prat.
Marga per sempre.
El passat 3 de maig en va arribar la notícia, a través de l’AJUSC, que en Joan Capdevila, un dels jugadors veterans i més actius del Queimada, havia mort. Des d’aquí, només vull tenir un recordatori pel Joan i per totes les partides que ens ha regalat tots aquests anys.
© 2024 Scrabble Sant Cosme
Tema por Anders Noren — Arriba ↑