Comença setembre i volia plantejar un tema sobre el que penso des de fa bastant de temps. Les persones que juguem a scrabble, quan ho fem, actuem únicament com a jugadors o som quelcom més?

M’explico. El nostre joc, malgrat el seu costat matemàtic que cada vegada és més evident, té una evident base lingüística. I sempre d’una llengua determinada enfront de la resta, la llengua en què estem jugant en el moment de la partida. Per tant, en certa forma, estem promocionant aquesta llengua. Se’ns podria considerar activistes de la llengua? Ens considerem així a nosaltres mateixos? Juguem a l’scrabble pel plaer de fer-ho o ho fem per promocionar la llengua en què juguem?

Això es pot percebre amb més claredat en els territoris on conviuen, sempre competint entre elles, dues o més llengües. Un exemple ideal, sens dubte, és Catalunya. Tinc la sensació que moltes persones que juguen en castellà o en català a Catalunya actuen moltes vegades como a promotors d’una llengua enfront de l’altra.

Sé també que hi ha molts factors que participen en això. En primer lloc, el sentiment de pertinença a una llengua o a una altra. També el fet que el català és una llengua minoritzada, que no minoritària, al seu territori natural. També que molts castellanoparlants tenen un sentiment de discriminació, real o només sentida, de discriminació per raó de llengua per la promoció del català, principalment a l’escola.

També sé que hi ha raons que tenen més a veure amb el joc. Molts jugadors que juguen en les dues llengües no volen barrejar-les, ni en mateix campionat ni en un mateix horitzó temporal.

Però això no invalida la meva pregunta. Funcionem només com a jugadors o més aviat com a promotors lingüístics. Sé que moltes persones juguen només en castellà o en català únicament per no haver de fer l’esforç d’estudiar llistes de paraules en l’altra llengua. Però també sé que hi ha persones que s’hi negarien a jugar en l’altra llengua per militància lingüística.

I només he parlat de castellà o català. Podria incloure la variant aranesa del provençal, potser l’exemple més clar de llengua minoritzada.

¿Què n’opineu ? Jo ho deixò aquí per avui. Us deixo com a final una foto (la primera del blog) que, a més, introdueix subtilment una altra llengua que comença a sorgir en el nostre panorama lingüístic, que de moment no troba resistències i que, és possible, que acabi per substituir alguna de les altres llengües. O totes.