Si aquest cap de setmana s’hagués celebrat un campionat de scrabble normal, aquesta també seria una crònica normal. Escriuria que Martí Roé va guanyar el XVIII Obert (quin ritme, en qualsevol altra disciplina seria com el Michael Jordan o el Lamine Yamal!), seguit de l’Àngela Castells i del Joan Pons. Penjaria la classificació i felicitaria tots tres pel resultats obtinguts. Un apunt dolentet dels meus.
Segurament, també lloaria el resultat del Francesc Gelabert, primer classificat d’El Prat, en sisena posició. I, finalment, penjaria la classificació i diria que tot això ho havia llegit a la plana web de l’Associació Club Scrabble El Prat.
Però, estic segur que més d’un ja ha endevinat que això no és una crònica normal perquè aquest tampoc no és un campionat de scrabble normal. I si ho dubte només ha de clicar sobre l’enllaç suara citat. Això, sí, hem de reconéixer que podem trobar a les xarxes unes fotos molt maques i un vídeo molt interessant. Amb l’alicient, a més, que és la primera vegada que hi surto en un d’aquests. Segurament han estat les presses per penjar-lo. Podem citar, i ho fem, la crònica de la Fisc en la seva plana.
Aquest dissabte passat s’ha disputat la divuitena edició de l’Obert de Scrabble del Prat organitzat per l’Associació Club Scrabble El Prat «legalitzada» i ara comença la meva crònica. Jo no tinc una supercàmera ni faig videos espectaculars. Una cosa sí que tinc quan es tracta de l’scrabble de la meva ciutat i és opinió. Per tant, si llegiu aquesta crònica heu de pensar que llegiu només la meva opinió.
Com sabeu, l’any 2024 el Campionat no es va celebrar. I l’any 2023 només va haver un jugador del club organitzador inscrit. Per aquest motiu, entre d’altres, vaig participar al campionat. Així, de cop, la participació pratenca va passar d’un a tres amb la participació estel·lar del Francesc Gelabert i la Marga Hernández. Primera pilota de partit salvada per l’scrabble pratenc. La segona la va salvar en Francesc, el Gelabert no l’altre, en fer un gran campionat. Millor perquè jo vaig baixar tant a les taules que només vaig poder evitar jugar a la terrassa. Pel que fa a la tercera pilota de partit, la continuitat del campionat, ho podrem veure l’any que ve. I això tanca la reflexió dels últims apunts. Un club ha d’organitzar un campionat on per tal que participi algun dels seus jugadors o jugadores ha de posar espelmes a tots els sants de totes les religions?
Pero començo amb la narració dels fets. Us puc explicar que vaig tenir una molt amable rebuda per part de l’Adela Ruiz que em va dir: Benvingut al teu club. També per part de l’actual president, en Francesc Gallén, no l’altre, que em va lloar en públic i em donar la ma. Vull aprofitar en aquest moment de la crònica per agrair-los als dos les seves amables paraules no sigui que m’oblidi després.
També us puc explicar que hi va haver una bona participació, que el nivell organitzatiu va ser molt bo, que el Cívic estava carregat d’autoritats -alcaldessa inclosa- però no es van passar per la sala del campionat, que molts dels participants van dinar a l’Àfrica, el restaurant del meu veí Àlex, i que a les quatre es va brindar amb cava i es va prendre pastís. No hi vaig poder participar en aquesta part de l’acte per problemes de salut i també per falta d’entusiasme. No recordo que es cantés res però puc estar equivocat.
També va un moment curiós en què el president Gallén, no l’altre, es va referir al seu propi club com a el Club Veterà. No sé perquè però jo les inicials C i V les associó més amb compra i venda però deu ser problema meu. També es va referir de forma molt amable al nostre club com a l’altre club. També és normal perquè tots ens fem grans i les lletres de les nostres samarretes on es podia llegir Club Scrabble Delta Prat potser eren massa petites. Jo ja li vaig dir al Francesc Gelabert que les fes més grans però ell no ho va veure bé (per petites també). De totes maneres, durant el torneig ell llueix l’equipació blava de l’altre club i jo mateix hi porto la blanca, també de l’altre club però el mateix altre club. I després de veure un altre dels bons vídeos del club veterà sobre els missatges a les samarretes, no puc més que destacar que el misssatge de les nostres també era important. Simbolitza el present i el futur de l’scrabble en català de la nostra ciutat. Les posaré amb una tipografia més gran per tal que es vegin més bé: CLUB SCRABBLE DELTA PRAT.
I ja no sé que més explicar-vos, que esperem que els nostres vells amics participin en el proper campionat de l’altre club pratenc i que em vaig alegrar molt de veure la meva amiga Cris Hernández, com sempre. Fins i tot, en faré cas d’alguns dels seus consells si no sé res de cap prohibició més ni res semblant.
Aviat faré això dels punts i tal. I penseu que si algú fa algun comentari, li agrairé molt les seves amables paraules. I no em pregunteu perquè algunes fotos semblen inclinades. No és culpa de la Isa Hernández, que és la que entrega els premis.
