Lletres creuades per un barri millor
En Martí Roé, amb 6 victòries i únic jugador invicte, va guanyar el 10è Campionat de Scrabble en Català de Sabadell. En segona posició, va acabar la Marta Rovira i en tercer lloc en Joaquim Roé, ambdós amb cinc victòries cadascú.
La representació pratenca va ser encapçalada pel Francesc Gelabert en 12a posició i tres victòries. Pitjor vaig acabar jo mateix, amb dues victòres en la 22a posició d’un total de 33 participants.
La puntuació del campionat va ser de 303,1 punts SC
L’Obert, celebrat el 17 de setembre al Centre Cívic Sant Jordi-Ribera Baixa, va ser guanyat per la Marta Rovira, seguida pel Francesc Gallen i el Salvador Batlle. Com sempre, felicitar els guanyadors.
Una petita reflexió, per això. Em fa una mica de pena mirar la classificació i no veure jugadors pratencs. Diria que és inexplicable però segurament, com totes les coses, sempre n’hi ha una explicació.
La puntuació en punts SC del campionat va ser de 149 punts.
Aquesta és una discussió antiga, molt antiga. Per moltes persones que hi juguen és, simplement, una discussió inexistent. Però igual que quan carrego el meu cotxe he de pensar en posar GNC i no GLP, quan juguem a scrabble hem de pensar si juguem un torneig FISC o un torneig AJUSC. I és, naturalment, per la diferència en el diccionari «arbitral».
Ara fa un dies, la FISC, segons consta a la seva plana web, ha actualitzat el Leximots, que ells anomenen el «seu diccionari».
En un altre article possiblement comentaré la llista de paraules incorporades però ara em vull fixar en això: «el seu diccionari». Què vol dir això? Que és de la seva propietat, que les paraules incorporades són seves? És evident que no. Les paraules no són propietat de ningú o, en tot cas, de tots els parlants per igual.
Quan es va fundar la FISC i ho sé perquè llavors jo era el secretari de la FISC i perquè humilment vaig participar en aquella discussió, havia dues opcions sobre la taula: adoptar el diccionari DIEC com a diccionari arbitral o adoptar les paraules de diferents diccionaris, bàsicament el DIEC i GDLC, i fer així un corpus nou. Segurament aquest és un dels motius que avui dia existexin l’AJUSC i la FISC com a entitats separades.
Quins eren els motius de cada grup. Bé, explicaré en primer lloc els meus per escollir el DIEC. És el diccionari normatiu, per mi això era important en un moment que començaven les activitats amb escoles. D’altra banda, i molt important, nosaltres no actualitzaven el diccionari, ho feia l’IEC. A mi sempre m’ha posat molt nerviós ser jutge i part, crec que els jugadors no han de ser àrbitres, està bé que una autoritat externa sigui la que controli el diccionari de tots.
De l’altra banda, s’argumentava que amb més paraules més possibilitats de joc i molt millor per tots. Curiosament, la persona que ho defensava, que jo sàpiga, sempre ha tingut un lloc molt important en l’scrabble en castellà i mai no ha defensat la incorporació del diccionari de María Moliner o de Manuel Seco, per exemple.
Però l’argument principal, era una idea comercial. Si fem un corpus nou, tenim un diccionari nou i un diccionari que és nostre, de la nostra propietat. D’aquí a comercialitzar-lo només n’hi ha un pas. I tots sabem que hi ha persones a la FISC amb una gran visió comercial.
També és cert que un tingui una gran visió comercial no vol dir que la resta de gent li compri tots el productes. Actualment, tenim una versió d’Apalabrados en català que autilitza el diccionari DIEC. Això és possible gràcies a que la feina d’informatitzar tot aquest corpus va ser cedida gratuitament, si no m’equivoco per part del Joan Montané. Possiblement, l’Apalabrados no hauria pagat per una versió del Leximots i seria molt possible que ara no existís aquesta versió en línia igual que no existeix de l’Scrabble.
Al final, dues entitats amb dos diccionaris per jugar i un grapat de paraules diferents. Per sort, cada vegada són més els jugadors que juguen indistintament en els campionats d’ambdues entitats.
Com he promés, intentaré comentar la llista de paraules noves de la FISC. Qui vulgui estrenar-les pot fer-ho al campionat d’El Prat (sic sempre per mi) el proper 17 de desembre. I recordeu, malgrat que alguna persona molt simpàtica voldrà convidar-vos a moltes i dir-vos que el seu diccionari és fantàstic, les paraules són de tots, fins i tot seves.
Quan fa un parell de dies vaig escriure per primera vegada després de les vacances, no pensava que hauria de tornar a escriure tan ràpid. Però, bé, són coses de setembre. Sembla que el món s’accelera.
Així, el proper dia 17 de setembre el Club Scrabble El Prat celebra el XVII Obert de Scrabble.
D’altra banda, i per seguir amb temes relacionats amb els organitzadors del campionat, la FISC anuncia una actualització del seu diccionari, el Leximots, que entrarà en funcionament en el campionat d’El Prat.
I per seguir, també podem citar el Teaming de la Fisc. Porten recollits 522 euros. Però veig que són massa temes per un sol apunt. Si tinc ganes, els desenvoluparé en un altre moment. De moment, molta sort a tothom que pugui participar al XVII Obert de Scrabble El Prat.
El passat dia 10 de juny es va celebrar la novena edició del campionat de Scrabble en català de L’H amb la màgica distribució de minúscules i majúscules que, si fos mal pensat, diria que només algunes persones de la fisc saben fer.
Tal i com recollim de la crònica de la pàgina fiscal, es va imposar en Joaquim Roé, seguit pel Salvador Batlle i del David Roig. Com sempre, felicitats!
Donem al campionat una puntuació de 135,9 punts sc
Anteriorment, s’havia celebrat el cap de setmana anterior el VII Campionat de Scrabble Ciutat de Manacor i molt abans l’11è Campionat de Scrabble de Badalona. Desgraciadament, aquests campionats no han publicat els resultats complerts i per aquest motiu no els he pogut incloure en la classificació de campionats. En canvi, aquests resultats sí han estat computats al rànquing de l’AJUSC.
Hauriem de preguntar-nos per què? Segurament. I més tenint en compte que la fisc, màxima representant de l’opacitat en el món de l’scrabble ha publicat ja els resultats del seu últim campionat. El món de l’scrabble és així.
Fa anys que jugo a scrabble. No diré que massa però sí que fa molt de temps que hi jugo. I habitualment, perdo. De fet, he perdut de moltes formes, en moltes circunstàncies i en molt llocs diferents. Potser hi hauria d’haver una classificació de perdedors per poder valorar adequadament la meva qualitat com a perdedor de partides de scrabble.
I n’estic orgullós. De fet, tots els perdedors -siguin coneguts o anònims- n’hem d’estar d’orgullosos. Som, possiblement la part més important de qualsevol campionat. Sense nosaltres, sense les persones que perdem moltes partides en tots els campionats, ningú no guanyaria. Sense els perdedors, no tindriem guanyadors. I no us enganyeu, ells ho saben. No volen que ens assabentem però ho saben. Saben que som els protagonistes absoluts dels campionats.
Sí, ja sé que els hi donem premis. Però, no us equivoqueu. Ho fem perquè no ho passin malament. Són gent feble que no podria passar sense les seves victòries i sense els seus premis. Són l’esglaó dèbil dels campionats, la part prescindible.
Nosaltes, en canvi, els perdedors, som gent amb moral i personalitat suficient per perdre habitualment i continuar amb la nostra vida estoicament, podem mirar-nos al mirall -no sabem si espill porta ela geminada- i saber que som importants perquè podem perdre sempre.
I aprofito per sol.licitar totes les persones perdedores, companys meus, que fem un pas més pel bé de l’scrabble. Adoptem cadascú un guanyador o guanyadora i intentem que sigui feliç. Fem-ho pel bé de l’scrabble, encara que aquesta persona no se n’adoni.
La veritat és que no em ve massa de gust parlar d’aquest tema. Fa temps era l’encarregat de fer les cròniques dels campionats del meu club, el Club Scrabble El Prat. Intentava fer les cròniques el més aviat possible i publicar els resultats tan aviat com podia. Si no ho feia el mateix dia del campionat, rebia pressions d’un altre dels membres del club, crec que no cal dir de qui. Fins al punt que em deia que si no es publicaven el mateix dia del campionat no tenia cap sentit publicar ni els resultats ni la crònica.
Fa temps que sé que aquestes pressions eren, simplement, una estratègia per fer-me fora del club. De fet, un cop aconseguit això, i esborrada la meva signatura de tots els apunts del blog i de la pàgina del club, es van deixar de publicar de forma regular ni cròniques ni resultats, problemes ortogràfics i gramaticals apart.
Això no vol dir, en qualsevol cas, que els resultats i les cròniques dels campionats no hagin de ser publicades. El passat 7 de maig es va celebrar l’11 Campionat de Scrabble de Badalona. Hores d’ara no he vist, o no he sabut veure, cap crònica del campionat. Això no és normal. Aquesta crònica hauria d’haver estat publicada i és urgent que es publiqui. En un món com el nostre és important que la comunicació dels campionats es faci de forma habitual i arribi a tothom. Si volem que l’scrabble creixi i sigui una disciplina important és un deure ineludible.
El proper cap de setmana se celebra a Badalona l’11è campionat de scrabble. De moment, tal i com llegim a la plana de l’AJUSC. De moment, hi ha 18 inscrits i el primer premi és un pernil. De moment, l’organització va per bon camí amb aquests premis.
El 15 d’abril es va celebrar a El Vendrell el seu segon campionat de scrabble. Va guanyar, tal com llegim a la plana de l’Ajusc, el Lluís de Yzaguirre, seguit pel Salvador Alsius i la Marta Rovira. Felicitats, com sempre.
La puntuació del campionat és de 181,3 punts SC.
El 18 de març es va celebrar el primer Obert de Molins. Tal i com llegim a la molt complerta crònica del club de Molins, va guanyar el campionat l’Adrià Maynés. En segona posició va acabar la Maria Moll i en tercer lloc, en Xavier Albons. Com sempre, felicitats als guanyadors.
I això amb una nivell de participació molt alta i que feia molt de temps que no es veia en campionat local.
© 2024 Scrabble Sant Cosme
Tema por Anders Noren — Arriba ↑